dilluns, 29 de gener del 2007

Incendi a Can Clapers




Bé. Són les 23:50 i els bombers i la policia ja ham marxat.


Sembla que tot s'ha quedat en un ensurt i no hem de patir. De totes maneres m'agradaria saber a quina mena de perills estem exposats tant els que vivim a prop com la resta de sentmenatencs.


Si faig memòria, durant el 2006 hi va haver uns tres o quatre incidents com aquest a l'àrea de Can Clapers.


Algú pot explicar-nos-ho?



















Atenció, informació en temps real.


Estic treballant al meu estudi i no fa més de quinze minuts que s'ha produït una gran explosió al polígon industrial de Can Clapers. He sortit al balcó per mirar què passava i, just a cent metres de casa hi ha un camió de bombers i una nau industrial que fumeja davant mateix dels pisos de "protecció oficial" que estant construint. De moment encara no s'hi ha acostat el públic, suposo que per l'hora que és i pel fet que prop d'aquí hi viu poca gent.


No sé si la fumera que s'aixeca de la nau industrial és tòxica, però de moment, els bombers i els policies sembla que no porten cap protecció. Això és una seguretat?
Vaig a fer més fotos i us explico...

divendres, 26 de gener del 2007

Canvi climàtic i nuclears


A mi ja m'està fent pudor de socarrim tanta histèria. Aquests dies, totes les emissores de ràdio que escolto, els pocs canals de TV on miro notícies i els diaris que llegeixo m'atabalen amb la mateixa filípica. Més o menys em vénen a dir que soc un desgraciat consumista que no em mereixo el món on visc i que me l'estic carregant, jo tot solet, cada dia una mica més El que penso és que se'ls ha encès un paller i i em volen fer entendre que a continuació se'ns cremaran tots els graners. Ara fa calor i l'hivern es retarda. Fa 187 anys (1819) no hi va haver primavera ni estiu (es disposa de documentació escrita, sobre el tema, que ho certifica). El clima canvia amb periodicitat i sí que és molt probable que l'acció de l'home pugui accelerar-ne els canvis. En tot cas, dues coses: 1.- "Una pluja no fa estiu" i el fet que enguany a les alçades de mig gener encara no hagi arribat l'hivern congelat no explica cap canvi en un entorn climàtic mediterrani absolutament variable i completament estacional. Probablement ens trobem en una "cresta estadística" i potser es tracti de la més exagerada i -segurament- preocupant dels darrers cent anys. Però aquest fet no ens dóna gaires dades sobre el futur comportament de la nostra climatologia (tot i que se'n pot deduir una certa tendència a l'escalfament). 1.-No és cert que el consum domèstic tingui tota la culpa d'aquest aparent despropòsit, o en tot cas hi existeix de retruc i com a conseqüència del malbaratament de l'energia en el sector industrial que ha de satisfer les necessitats creades per la nostra societat. D'on traiem majoritàriament l'energia, sinó dels combustibles fòssils (i la betzina dels cotxes, aquí, és la xocolata del lloro, perdoneu-me) On vull anar a parar? Doncs al tema de l'energia. Sí. Europa és un mercat pensat per al consum. Per això ens aguantem i encara no ens han envaït els russos ni sodomitzat els americans. Gràcies en tenim que cada any que passa fem entrar més socis al club europeu de consumidors. El dia que això pari, Europa s'enfonsarà irremissiblement, però mentrestant tenim un problema d'abastiment. No tenim suc per al motor principal (la indústria) i l'hem de comprar a tercers països, justament els més difícils quan a estabilitat política (orient mitjà -no us sona d'alguna cosa?-) però els més barats per la facilitat d'extracció del cru. Estats Units i Rússia disposen de reserves (de més o menys dificultat d'extracció) que els poden abrigar durant cent anys més. Però quan s'acabi el petroli d'orient (molt aviat), als europeus i als xinesos ens tocarà cremar els mobles o pensar en algun altre sistema per tal de mantenir l'estatus. I aquí és on entra en joc la campanya del "canvi climàtic" que aquests dies de deliciosa primavera han aprofitat tots els governs europeus per estovar-nos el cervell a tots els ciutadans. Més o meny, la proposta que jo he interpretat és la següent: GOVERNS EUROPEUS a través dels Mass Media: "Mama, por! Mama, por! que ja se'ns tira a sobre el canvi climàtic!" CIUTADÀ: "Collons, quina merda! A veure qui ho soluciona ara, això! Però jo vull continuar omplint la casa de llumetes quan ve Nadal!, veure el Barça pagant el que sigui i passar el cap de setmana a l'apartament de la platja. Ah! I no parlem de calefacció, aire condicionat, betzina i tota mena d'articles de consum que no em fan feliç, però que m'alegren l'existència... I els sopars amb els amics, el cinema, el teatre i les visites de tant en tant a Bailen 22... Nota del NARRADOR: ...i passaran els dies, potser arribara l'hivern (o no) i ens seguiran estovant la "xaveta" durant poc o molt temps a compte del "pebrots de canvi climàtic" fins que algú consideri que ja estem preparats per acceptar LA GRAN SOLUCIÓ! Aleshores apareixerà un COMISSARI EUROPEU de segona fila (d'aquests que només ¨treuen el cap per amargar la vida als pagesos de l'avellana o als pescadors de Tarifa) i ens explicarà amb contundència argumental que la Comissió Europea ja ha trobat la solució als grans problemes de la Unió, o sigui els energètics. I que, pel preu que valen, 50 CENTRALS NUCLEARS ben distribuïdes per tot el territori (això sí: equitativament) suposarien un mal menor davant dels riscos climàtics que significaria continuar cremant petroli durant cent anys més. CIUTADANS: "Hòstia! Si no hi havíem pensat! Que xulo, tu! I amb això no emmerdem el clima, contaminem el mínim possible i, a més, l'energia ens surt més barata! Mira que som burros de no haver-hi pensat abans, oi?" De cop i volta l'energia de fisió recobrarà un paper indiscutible (mai vist en el segle XX) i els seus detractors seran tractats de terroristes o, pitjor, jutjats per alta traïció i tothom ho trobarà bé. De conya! Europa serà un país independent energèticament i ja ens podran tocar els nassos (russos i americans) tot el que vulguin, que per "xulos" els europeus. Desgraciadament, el canvi climàtic (si és que hi és realment i els humans hi tenim res a veure) continuarà fent estralls perquè els que tinguin petroli per cremar, com que no seran "tontos", el continuaran combustint mentre no trobin res més barat. Però, mentrestant, llistaires, no patiu. L'Hivern es fa esperar, com els bons polvos, però segur que n'hi haurà (sinó aquest any, el vinent). Això és la Mediterrània!


Per cert, que tal una nuclear a Can Clapers Sobirà?


Eh? Vinga, què en penseu?

dimarts, 23 de gener del 2007

IDEES PER A L'URBANISME A SENTMENAT








Una de les coses que més em preocupen és el creixement de Sentmenat, que considero notablement desmesurat i bàsicament descompensat respecte dels serveis necessaris que li han de donar suport. D’una banda penso que no és sostenible, des de cap punt de vista, transformar-nos en una vila-dormitori que va diluint lànguidament la seva personalitat històrica entre una massa de ciutadans nou vinguts que només esmorzen, sopen i dormen al poble (i no sempre totes tres coses), però que fan vida (treball, compres, lleure...) a altres indrets de la zona metropolitana de Barcelona. Amb això, crec que Sentmenat està perdent essència. I no solament pel simple fet que els que participen a la vida cultural del poble són cada vegada menys, i més grans, sinó perquè amb aquest estat de coses també ens estem perdent les aportacions d’aquests nous sentmenatencs que podrien revitalitzar la manera de fer veïnatge en un intercanvi fructífer. Tret d’un parell de barris, Sentmenat ja no és el que era. Ja no ens coneixem ningú, ni ens saludem pel carrer, ni tant sols quan ens trobem a la Festa Major, Sant Jordi... De vegades em dóna més la impressió de viure en un barri de la gran ciutat que no pas al poblet que jo coneixia. D’altra banda, sóc conscient que la dinàmica de trompades demogràfiques i urbanístiques que ha rebut tradicionalment el territori on s’inscriu Sentmenat (regió metropolitana de Barcelona) no donen per gaires esperances. És molt probable que d’aquí a vint anys la nostra vila hagi estat definitivament engolida per la gran urbs. Hi ha fenòmens que no es poden aturar fàcilment perquè la seva gestió ultrapassa els àmbits de decisió municipal. Malgrat tot, crec que tenim l’obligació moral de preveure’ls i actuar de manera que aquests “tsunamis” transcorrin amb la mínima agressivitat possible contra la manera sentmenatenca d’entendre la vida i se’n preservin tots els elements que es puguin salvar, bonament, del desastre. És cert que Sentmenat gaudeix d’un territori perfectament organitzat en unitats de planificació ben determinades, les quals han estat programades i reprogramades, consensuades i aprovades pels diversos governs municipals democràtics de la vila. Això és llei i convé tenir-ho molt en compte perquè no atorgar-hi valor moral equival a dimitir del sistema que regula la nostra convivència com a ciutadans. També és cert que estem immersos en una societat de consum regulada per les lleis del mercat, si bé atenuades per una legislació local, autonòmica, estatal i europea, les quals poden permetre un ventall de liberalitat segons qui governi en cadascun d’aquests àmbits de decisió. Però hi ha una certesa que tampoc podem oblidar: en el nostre món tot té un valor de compra. Tot es pot vendre. És legítim, doncs, que qui té un terreny vulgui treure’n el major profit i especular-hi. Això no ho podem discutir. Ara bé, el que sí que pot fer el nostre Ajuntament és controlar adequadament ambdós paràmetres (expansió urbanística i mercat) per tal que l’impacte del creixement sigui mínim i, en tot cas, es pugui sostenir una evolució de la vila perfectament vertebrada al voltant de la seva idiosincràsia on també hi càpiguen les aportacions personals i culturals dels nou vinguts. Jo penso que fins ara aquest control no s’ha exercit i en tenim la prova evident en el fet que l’expansió urbanística de Sentmenat no ha vingut mai acompanyada dels corresponents serveis com la sanitat, ensenyament, transport, serveis socials, cultura... els quals sempre han anat a remolc, molt per darrera. Aquest fenomen és bàsicament desvertebrador i ens acabarà abocant a la conformació d’un poble-dormitori sense vida social i sense personalitat. Al voltant de tot això hi ha dos punts que m’agradaria proposar i que algú recollís. Es tractaria d’actuar en dos fronts que es complementen: en primer lloc caldria establir una moratòria en el desenvolupament de les diverses zones urbanitzables que encara queden per construir i en segon lloc arribar a un compromís polític de no revisar a l’alça el pla urbanístic actual. Pel que fa al segon front (no revisió a l’alça del pla) crec que més o menys tothom pot estar-hi d’acord. És segur que a aquestes alçades a ningú li agradaria veure urbanitzacions a Guanta, a la Torre Roja o a qualsevol dels bells paratges del municipi. Però la declaració d’una moratòria pel que fa al sòl que encara queda urbanitzable ja és una cosa més complicada degut al fet que aquí hi entren en joc interessos legítims de ciutadans. No obstant, amb la moratòria no es tractaria en cap cas de negar aquestes legítimes expectatives, sinó d’ajornar-les en funció d’un pla que tingués en compte factors socials, culturals i de serveis que fossin capaços de vertebrar la societat sentmenatenca, preservar els seus valors històrics i la seva personalitat en un trajecte evolutiu on s’hi anessin integrant les aportacions foranes de manera natural. Per acabar, és cert que aquesta proposta de moratòria té un punt fosc. Sempre hem sentit a dir que els municipis no tenen diners per emprendre tot sols la construcció de determinats serveis (sobretot els sanitaris, culturals, educatius i viaris) i , posem per exemple, que per construir un dispensari, o un vial necessari, cal desenvolupar una zona urbanitzable i jugar amb l’aprofitament mig per tal de finançar-ne les obres. Així aconseguim sempre l’efecte “remolc” dels serveis respecte de les actuacions urbanístiques Sembla que això és així al nostre país (?), però us puc ben jurar que a altres indrets que he conegut a l’Estat Espanyol passa tot el contrari. Els diners arriben sense anar acompanyats d’especulació. ¿Què cal canviar i a quin nivell administratiu per tal de donar un tomb a aquesta dinàmica que acabarà portant-nos a la desaparició del Sentmenat que estimem? Què us sembla?