LA FIGA DE LA PAU

Acabo de patir un ensurt cardíac que tardaré anys a superar.

La Nostra Maria de la Pau ens abandona. Acaba de triar ser numerària, amb possibilitats reals, per formar part del parlament balear a les trinxeres de la intransigència espanyolista més execrable i més anticatalanista.

La nostra escriptora-figa acaba de caure del seu arbre fràgil i s'ha estabellat contra unes Mates d'urticària en forma de fal·lus porquí-ibèric.

Caldrà veure si el Dr. Corbellenstein serà capaç de gratar-li-ho tot ben bé perquè la noia trobi conhort i pugui suavitzar-se'n els eccemes populars i els seus humors pudents. Com a mínim sempre li la pot refer (la dallonses) practicant-li una recomposició a partir de fragments de cementiri; però compte a tocar els cadàvers de la memòria històrica. Aquests són nostres i ningú no ens els podrà prendre mai!

No sé si també caldrà guarir amb untures la granellada al cul que suara deu estar patint el nostre home-pentinat. La recordo no fa pas gaire, en motiu de la darrera campanya electoral catalana, demanant el vot per al del Mas de CiU, envoltada d'estelades de les JNC ("quel horreur, mon dieu!")

O, a males (i per què no?) Si la nostra figa-escrivent encara conserva un bri de consciència nacional, si més no podem demanar-li els seus serveis com a mediadora entre les parts sobiranista i unionista. Ah, ah, ah!

Aleshores, com que jo no sóc Picasso, ni la nostra lletruda no és ni colom n'hi falcó, ni això és Irlanda o Palestina, sinó més aviat un niu de garces... Aleshores, a l'andròmina li direm: LA FIGA DE LA PAU.

Salut i força!