Canvi climàtic i nuclears

A mi ja m'està fent pudor de socarrim tanta histèria. Aquests dies, totes les emissores de ràdio que escolto, els pocs canals de TV on miro notícies i els diaris que llegeixo m'atabalen amb la mateixa filípica. Més o menys em vénen a dir que soc un desgraciat consumista que no em mereixo el món on visc i que me l'estic carregant, jo tot solet, cada dia una mica més El que penso és que se'ls ha encès un paller i i em volen fer entendre que a continuació se'ns cremaran tots els graners. Ara fa calor i l'hivern es retarda. Fa 187 anys (1819) no hi va haver primavera ni estiu (es disposa de documentació escrita, sobre el tema, que ho certifica). El clima canvia amb periodicitat i sí que és molt probable que l'acció de l'home pugui accelerar-ne els canvis. En tot cas, dues coses: 1.- "Una pluja no fa estiu" i el fet que enguany a les alçades de mig gener encara no hagi arribat l'hivern congelat no explica cap canvi en un entorn climàtic mediterrani absolutament variable i completament estacional. Probablement ens trobem en una "cresta estadística" i potser es tracti de la més exagerada i -segurament- preocupant dels darrers cent anys. Però aquest fet no ens dóna gaires dades sobre el futur comportament de la nostra climatologia (tot i que se'n pot deduir una certa tendència a l'escalfament). 1.-No és cert que el consum domèstic tingui tota la culpa d'aquest aparent despropòsit, o en tot cas hi existeix de retruc i com a conseqüència del malbaratament de l'energia en el sector industrial que ha de satisfer les necessitats creades per la nostra societat. D'on traiem majoritàriament l'energia, sinó dels combustibles fòssils (i la betzina dels cotxes, aquí, és la xocolata del lloro, perdoneu-me) On vull anar a parar? Doncs al tema de l'energia. Sí. Europa és un mercat pensat per al consum. Per això ens aguantem i encara no ens han envaït els russos ni sodomitzat els americans. Gràcies en tenim que cada any que passa fem entrar més socis al club europeu de consumidors. El dia que això pari, Europa s'enfonsarà irremissiblement, però mentrestant tenim un problema d'abastiment. No tenim suc per al motor principal (la indústria) i l'hem de comprar a tercers països, justament els més difícils quan a estabilitat política (orient mitjà -no us sona d'alguna cosa?-) però els més barats per la facilitat d'extracció del cru. Estats Units i Rússia disposen de reserves (de més o menys dificultat d'extracció) que els poden abrigar durant cent anys més. Però quan s'acabi el petroli d'orient (molt aviat), als europeus i als xinesos ens tocarà cremar els mobles o pensar en algun altre sistema per tal de mantenir l'estatus. I aquí és on entra en joc la campanya del "canvi climàtic" que aquests dies de deliciosa primavera han aprofitat tots els governs europeus per estovar-nos el cervell a tots els ciutadans. Més o meny, la proposta que jo he interpretat és la següent: GOVERNS EUROPEUS a través dels Mass Media: "Mama, por! Mama, por! que ja se'ns tira a sobre el canvi climàtic!" CIUTADÀ: "Collons, quina merda! A veure qui ho soluciona ara, això! Però jo vull continuar omplint la casa de llumetes quan ve Nadal!, veure el Barça pagant el que sigui i passar el cap de setmana a l'apartament de la platja. Ah! I no parlem de calefacció, aire condicionat, betzina i tota mena d'articles de consum que no em fan feliç, però que m'alegren l'existència... I els sopars amb els amics, el cinema, el teatre i les visites de tant en tant a Bailen 22... Nota del NARRADOR: ...i passaran els dies, potser arribara l'hivern (o no) i ens seguiran estovant la "xaveta" durant poc o molt temps a compte del "pebrots de canvi climàtic" fins que algú consideri que ja estem preparats per acceptar LA GRAN SOLUCIÓ! Aleshores apareixerà un COMISSARI EUROPEU de segona fila (d'aquests que només ¨treuen el cap per amargar la vida als pagesos de l'avellana o als pescadors de Tarifa) i ens explicarà amb contundència argumental que la Comissió Europea ja ha trobat la solució als grans problemes de la Unió, o sigui els energètics. I que, pel preu que valen, 50 CENTRALS NUCLEARS ben distribuïdes per tot el territori (això sí: equitativament) suposarien un mal menor davant dels riscos climàtics que significaria continuar cremant petroli durant cent anys més. CIUTADANS: "Hòstia! Si no hi havíem pensat! Que xulo, tu! I amb això no emmerdem el clima, contaminem el mínim possible i, a més, l'energia ens surt més barata! Mira que som burros de no haver-hi pensat abans, oi?" De cop i volta l'energia de fisió recobrarà un paper indiscutible (mai vist en el segle XX) i els seus detractors seran tractats de terroristes o, pitjor, jutjats per alta traïció i tothom ho trobarà bé. De conya! Europa serà un país independent energèticament i ja ens podran tocar els nassos (russos i americans) tot el que vulguin, que per "xulos" els europeus. Desgraciadament, el canvi climàtic (si és que hi és realment i els humans hi tenim res a veure) continuarà fent estralls perquè els que tinguin petroli per cremar, com que no seran "tontos", el continuaran combustint mentre no trobin res més barat. Però, mentrestant, llistaires, no patiu. L'Hivern es fa esperar, com els bons polvos, però segur que n'hi haurà (sinó aquest any, el vinent). Això és la Mediterrània!

Per cert, que tal una nuclear a Can Clapers Sobirà?

Eh? Vinga, què en penseu?