Darrerament no paro de sorprendre’m del desvergonyiment amb què determinades faccions polítiques de la vila volen fer-nos combregar amb rodes de molins com si fossin hòsties consagrades.
Si es llegeix més avall, en aquest blog, es pot comprovar que una de les coses que més m’angoixen és el creixement desorbitat de Sentmenat arran de l’expansió de la taca d’oli que han suposat els darrers envits especulatius. Ja vaig insinuar que si no estem amatents, no solament ens destrossaran el poble, sinó que el convertiran en una petita ciutat dormitori erma de relacions interpersonals i desvestida dels continguts identitaris que ens han estat definint com a vila durant tot el segle XX. Encara més, 15000 habitants ens diluiran en el tedi sub-urbà, estèril, empobrint encara més les expectatives de reorganitzar-nos com a comunitat a partir de l’amalgama d’aportacions de nats i estranys, cosa que va funcionar durant tot el segle passat bo i renovant periòdica i constantment un poble, un esperit col·lectiu, una identitat de la que tots ens sentim orgullosos
De fet, el gran “quid” de la qüestió dels propers comicis és el tema urbanístic. I els ciutadans hi hauríem de parar més atenció perquè ara va de veres. Sincerament no crec que a cap polític intel·ligent de la vila se li hagi acudit (per bé o per mal) que hi haguessin altres prioritats, diguem-ne... més peremptòries. És molt clar que depenent de com s’enfoqui l’urbanisme tots els altres serveis en quedaran afectats, si més no per la desídia o la voluntat, la covardia o l’acció decidida, les ganes de viure o de deixar-se arrossegar lentament cap als braços de Morfeu... a canvi de quatre calerons i algun migrat servei extraordinari si és que arriba algun dia. Un plat de macarrons.
Sembla mentida, però hores d’ara, i a les portes de la campanya electoral, cap formació política de la vila no ha estat capaç de dir-nos clarament què volen fer amb l’urbanisme; què és exactament el que pretenen fer amb el Pla General; de quina manera pensen executar les zones urbanitzables que queden pendents; si volen tornar a obrir el pla per complaure constructores i especuladors; si volen enterrar definitivament Sentmenat a l’infern del suburbi més septentrional de Barcelona. M’imagino que es tracta d’un tema que ja els crema prou a les mans i mentrestant ens entretenen amb dispensaris, col·legis, vials, esplais, residències..., que ni ells mateixos saben si podran dur a terme segons les posicions que prenguin al respecte de l’urbanisme, o que l’almoina pidolada als magnats sigui suficient, o que s’acabin fotent un embolic que ens porti a ser l’estació de metro més visitada per xoriços, putes (amb perdó) i roda-mons de la gran ciutat. I que consti que no tinc res en contra d’aquests gremis urbans tret del dia que em van robar la cartera (he de dir, a favor d’ells, que ho van fer amb gràcia, i això és sempre d’agrair).
En aquests moments només disposo de dos fulletons pre-electorals que han arribat a la bústia de casa: CiU i ERC. Mentre espero què hi diuen el PSC, IC-IUA i el PP (a veure si s’apressen a formular els seus desitjos, que n’estic delerós) només puc avaluar com a bastant sensata, però massa difuminada, la proposta d’ERC:
Revisarem el Pla General, consensuant les possibles errades amb la gent afectada. Farem un estudi sobre alçades i edificabilitat de construccions existents, donant alternatives per a no malmetre més sòl. Buscarem un creixement més equilibrat pel bon desenvolupament del poble. Si no s’ha d’obrir el Pla General, doncs bé! No sé exactament què significa “revisar”, però si es tractés de resoldre possibles injustícies o greuges i això no signifiqués obrir més l’aixeta, doncs també em semblaria bé. El tema de les alçades, no el tinc tant clar, a no sé que tingui relació amb el punt anterior i, pel que fa al “creixement equilibrat”, cal que m’expliquin quin model i com. Sinó, no entenc res de res. També caldria que es definissin sobre les zones previstes que encara queden per urbanitzar al Pla general. És crucial que especifiquin les seves intencions al respecte, ja que depenent del model que es triï (i de la voluntat que s’hi esmerci), això pot significar de dos mil a quatre mil habitants més per Sentmenat.
La proposta de convergència, en canvi, em sembla bastant més preocupant. En el seu fulletó pre-electoral ja ens avisen que Sentmenat tindrà 15.000 habitants d’aquí a poc temps. I a més, ho diuen d’una manera que sembla que no ens hagi de sorprendre gens ni mica. Jo m’he cagat les calces! Tinc entès que amb les possibilitats de l’actual pla en vigor és difícil que en els propers 5 anys arribem a ser 11.000 (Can Vilà, can Peric, Can plau Nord, El Castell...). Com és possible que Convergència ens digui que no tardarem gens a ser 15.000? És que s’han proposat fer blocs de pisos de 10 alçades? O potser compten a “obrir l’aixeta” des del primer dia que governin, per tal de donar màniga ample a especuladors i debastadors del territori? Ostres! No m’agradaria gens pensar que els bons amics convergents de Sentmenat hagin embogit de cop i volta, i que s’hagin transformat en una colla de descerebrats que es vendran el poble per un plat de macarrons... o pel seu pes en or (tant hi fa). De totes maneres, i si ja no fos possible aturar res... només em resta pregar-los que en aquest curt període de temps en què se suposa que duplicarem la població siguin capaços de fer-ho d’una manera digna, és a dir, que els serveis s’avancin al creixement (escoles, instituts, sanitat, trànsit, serveis ciutadans, cultura, esports...). Una darrera qüestió personal: em sembla tot un despropòsit que Sentmenat hagi de tenir 15.000 habitants. És simplement de jutjat de guàrdia i amb sol·licitud de pena de 10 anys de galeres. Quines males expectatives que ens ofereixen. Quina merda!
Mentrestant, res més a l’horitzó, tret de dues bitàcoles simpàtiques que us deixo apuntades al marge sota l’etiqueta de “llocs interessants” i... que aprofiti!
